De los delitos y las penas

(Mi artículo en la página del Instituto Juan de Mariana)

En 1764, Cesare Bonesana, marqués de Beccaria, publicó una obra señera llamada De los Delitos y las Penas. En ella, Beccaria sentaba las bases de los futuros estudios acerca de la proporcionalidad de los castigos respecto a la trascendencia de las infracciones. También planteaba Beccaria el sentido de la reclusión y la importancia de que al salir, el delincuente estuviera dispuesto a vivir conforme a las leyes.

Para ello, por supuesto, es imprescindible una legislación adecuada. En el capítulo XLI, el autor llega a la conclusión de que el fin de toda buena legislación no es castigar los delitos sino evitarlos y que no hiciera falta penalización alguna. Una manera de prevenir los delitos es el de interesar a la ciudadanía, que debe ejecutar las leyes, más en la observancia de éstas que en su corrupción. Otro método es el de recompensar la virtud, de modo que el ciudadano sienta que no sólo cumple para no ser castigado, sino para ser premiado. Pero por encima de todo, para Beccaria, seguidor de John Locke, Montesquieu, Claude Helvetius y Étienne Condillac, es la educación el mejor camino para conseguirlo y, por ello, cree que el perfeccionamiento de la educación es la mejor prevención.

Siglos después, Gary Becker, premio Nobel de economía en 1992 por sus aportaciones microeconómicas en torno al comportamiento y las relaciones humanas, también dedicó una parte de sus investigaciones a analizar la racionalidad del comportamiento delictivo, entre otros sitios, en la colección de ensayos Essays in the Economics of Crime and Punishment. Becker considera necesario hacer un análisis coste/beneficio, no solamente desde el punto de vista del legislador, sino también desde la perspectiva del delincuente. Así, habrá que considerar la eficiencia del aumento en el gasto en fuerzas de seguridad del Estado respecto a la disminución de los delitos, o el coste implícito en la remodelación de la legislación en términos del ahorro que supondrá la disminución de los delitos como consecuencia de dicho cambio legal.

Pero Gary Becker va más allá, y entiende que los delincuentes también se harán ese planteamiento. De esta forma, seguirán delinquiendo en función de la posibilidad de ser capturados, lo penoso del castigo y la ganancia potencial, no solamente monetaria, sino también en cuanto a prestigio social.

El 29 de septiembre pasado, los sindicatos mayoritarios se sumaron a la huelga general convocada por los sindicatos europeos. Apenas hubo seguimiento. Para quienes vivimos en Madrid la huelga fue menos dañina que una nevada. La vida transcurrió prácticamente igual. Pero en otros sitios de España, como Barcelona, la huelga sirvió de excusa para el vandalismo. Los Mossos d’Esquadra detuvieron a 43 personas solamente en Barcelona. Y del total de arrestados, hasta 34 eran conocidos por la policía por desórdenes, daños y desobediencia. Los servicios de asistencia se ocuparon de 81 personas durante la jornada de paro, 49 de ellas mossos d’Esquadra, 31 ciudadanos y un enfermero. El edificio del Banco Español de Crédito de la Plaza de Catalunya fue ocupado y destinado a cuartel general de las hordas vandálicas y tuvo que ser desalojado por las fuerzas de seguridad.

Pues bien. De los 43 detenidos, solamente 10 han declarado ante el juez y, de ellos, solamente dos han ingresado en prisión. El resto están en libertad a la espera de ser llamados a declarar. Pero puesto que la mayoría son extranjeros residentes en España, es posible que sigan su tournée Erasmus-borroka y si te he visto, no me acuerdo.

¿Qué mensajes se lanzan a los ciudadanos con esta actitud de la justicia española?

Primero, las fuerzas de seguridad no pueden defenderte siempre. A veces, la corrección política es más importante que cualquier otra cosa aunque la población sea agredida (físicamente y en su propiedad).

Segundo, los vándalos deben atentar aprovechando los eventos políticos. En esas ocasiones todo vale y los “compañeros y las compañeras” te van a apoyar, aunque a ti solamente te importe montar bulla o conseguir unos pantalones vaqueros.

Tercero, incluso si te pillan, el sistema judicial es tan incompetente que no te va a pasar nada.

Solamente se puede añadir que quienes defienden un Estado mínimo (y con más razón quienes defienden un Estado obeso) pretenden que las funciones del Estado deben ser la justicia y la defensa de la población.

Saquen consecuencias.

Anuncios

7 thoughts on “De los delitos y las penas

  1. Tienes que contar un detalle más en el caso de Barcelona: que el señor Saura, conseller de Interior y por tanto responsable del mantenimientode la seguridad en las calles de Cataluña, es muy coleguita con toda esa purria de mal llamados “antisistema”, y que al parecer dio órdenes de que los Mossos d’Esquadra no se emplearan muy a fondo. Y a mayor abundamiento, la presunta conversión de Javier Sardá…

    http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/20101003/basta-gilipolleces/512639.shtml

    Saludos,
    Aguador.

  2. A tal presencia tal esencia… unos vaqueros. Yo hubiera hecho un tiento en el concesionario de Ferrari, pongo por caso. Si es que llevan la cutrez en vena.
    Milady.

  3. Muy interesante su articulo.

    Creo que los comportamientos violentos de las personas tanto realizados de forma individual como colectiva deben ser siempre analizados y juzgados de forma individual , contextualizándolos , buscando las causas que los producen, pues el ¿Por qué ?, es lo mas importante a la hora de juzgar y castigar los comportamientos y las acciones que realizan las personas

    No se deben de juzgar de igual forma las acciones violentas realizadas únicamente para lograr objetivos criminales que aquellas que están motivadas en reivindicaciones sociales, políticas, laborales etc.

    Por ejemplo no es lo mismo que unos jóvenes realicen acciones vandálicas para robar cazadoras de cuero a que lo hagan para exigir del Gobierno un sistema educativo de mejor calidad.

    Sobre como prevenir que se cometan delitos se puede filosofar mucho pero no dejara de ser eso filosofía, en la practica solo existen dos medidas eficaces para prevenir que se cometan delitos, castigos ejemplares y rechazo social. Es importante que el individuo comprenda desde las edades mas tempranas que determinados comportamientos como asesinar , robar , etc., van a provocar rechazo social , van a provocar que se le cierren en la sociedad importantes puertas, por ejemplo en el mundo laboral. La gran mayoría de los ciudadanos no realizan determinados comportamientos porque saben que ello generaría , supondría rechazo social.

    La proporcionalidad de los castigos es un tema muy complicado, personalmente creo que el castigo debe depender directamente del daño causado o que se deseaba causar. Lo lógico, racional y mas acertado según mi punto de vista es dejarlo al criterio de los expertos exigiendo los humildes ciudadanos únicamente lo que se conoce como igualdad ante la ley , es decir a iguales delitos le deben corresponder las mismas penas, los mismos castigos, evidentemente considerando todo eso que se conoce como eximentes, atenuantes, etc,etc,etc.

    Un claro caso de desproporcionalidad en los castigos lo tenemos con los delitos de trafico, en España existe en estos momentos una elevada obsesión por condenar y castigar a los conductores que lo hagan después de ingerir alcohol en exceso, eso si se ha tomado otro tipo de drogas no pasa nada. Se considera contra todo tipo de racionalidad que una personas por ir bebido ya va a cometer un delito, cuando en la realidad puede ser que lo cometa o no , y se le castiga por ello. Si una persona ha conducido bajo los efectos del alcohol no es ya digna para ocupar un cargo publico pero si realiza actos criminales , si comete violaciones, si se enriquece de forma ilícita, si blanquea dinero del crimen organizado internacional es la persona mas apropiada para dedicarse a la actividad publica. Un conductor sin permiso de conducir atropella a una persona y se da a la fuga, muchos jueces lo consideraran un delito menos grave a que si esa misma persona únicamente condujera bajo los efectos del alcohol. Curioso.

    No se si ha visto la película “Un día de furia”, en ella se resalta la importancia en toda sociedad que quiera ser justa de la necesidad de preguntarse ¿Por qué?, antes de juzgar y castigar de forma ejemplar los comportamientos y las acciones de las personas.

    Es muy importante el dato que da de que la mayoría de los que cometieron actos vandálicos el 29 eran de nacionalidad extranjera, por lo que deberíamos de preguntarnos que les motivo a realizar tales acciones violentas, algún tipo de reivindicación , únicamente hacer daño o robar. ¿Fueron acciones espontáneas o estaban coordinadas por alguien?

    La seguridad junto a la justicia y la libertad son imprescindibles para el desarrollo de toda comunidad y todo país. La seguridad preventiva es indudablemente la mas eficaz y eficiente, lógicamente no siempre es posible, por ello se deben siempre emprender reacciones a posteriori para que castigos ejemplares favorezcan que no se vuelvan a cometer los mismos comportamientos y acciones. No menosprecie el poder del Estado , de sus organismos policiales y judiciales , aquí o allí, de una u otra forma siempre pasa algo, siempre se producen reacciones.

  4. “Saco la conclusión” de que:

    El estado independientemente de que sea gordo o flaco, debe ser estado. Si el estado no es estado, inevitablemente es una covacha de criminales.

    Perro no come perro.

    Menos por menos igual a más.

    Criminales en el estado por criminales callejeros, igual a multitud abrumadora de criminales en continuada ecuación creciente, ya que criminales no comen criminales.

    Sencillo. Simple aritmética perruna para principiantes y videntes… de ver lo que miran.

  5. Acuso a Saura de desinformar i mentir, de pràctiques terroristes i desallotjament il·legal el 29-S.
    Jue, 07/10/2010 – 08:27 — Anonim@

    “Nos mean encima y nos dicen que llueve” Agustín Garcia Calvo.

    Els insults histèrics, rabiosos dels polítics, com els d’en Saura, l’Assumpte Escarp, Mas, Hereu, i els dels intel·lectuals prostituïts als poders, com la Rahola, ens alegren en gran manera perquè ens mostren que portem el rumb correcte.

    Els mitjans de comunicació corporatius ens han criminalitzat una vegada més tractant-nos de vàndals, salvatges, energumens, a tots els que estem contra el sistema capitalista. La histèrica Rahola el capdavant de tots els llepaculs, com sempre, insultant i demanant més repressió. La meuca Escarp ha demanat que es tanquin totes les Webs alternatives. Aquestes prostitutes del poder, que tenen tot l’any per expressar-se, no toleren que els moviments socials s’expressin ni tan sols un dia a l’any. L’Escarp al·lega per a tancar les Webs alternatives que un internauta va escriure que enlloc de cremar escombraries (molts containers per la pròpia policia) cal prendre la televisió i expressar el que pensem. És evident que és una bona idea que al menys un cop a la vida , els milions de persones que no tenim, ni tindrem, dret a la televisió ens la prenguem, al menys en un dia de vaga, i ens expressem. Però la reaccionaria Escarp, proposa que es tanquin totes les Webs alternatives per promoure la violència. Això és una amenaça violenta i terrorista, ja que vol privar a milions de visitants de Webs d’opinar, pensar i expressar-se. Una amenaça de violació dels drets de mils de persones, una idea salvatge. I respectem el seu cervellet de pardal, i les seves opinions terroristes, però no ens podem estar de respondre les amenaces i insults amb insults. Ja que tampoc som de pedra, ni tenim temps a perdre amb redaccions formals. A nosaltres no ens paguen per escriure. L’ocupació de les fabriques de mentides és una opinió sana, una proposta normal, democràtica que s’ha fet en totes les dictadures i països civilitzats, ja que tots tenim el dret d’expressar-nos i més quan els polítics s’han apropiats dels mitjans de comunicació. Si per això cal tancar les Webs alternatives, aleshores els que proposem que cal una revolució, se’ns hauria d’empresonar… Ni en Franco ho feia!!!

    Qui és més terrorista? ¿Els que defensen el sistema capitalista, amb guerres de milions de morts, genocidis, l’explotació salvatge i continuada, opressió, misèria i disminució de drets i llibertats, o bé, els que estem contra aquest sistema capitalista explotador i criminal? La historia i el sentit comú ens donen i donaran la raó a nosaltres, per molt vidres trencats de multinacionals i cotxes de policies que denunciïn les prostitutes dels poders.

    Segons els mitjans desinformatius de l’estat, els vandàlics són els el que han trencat quatre vidres de les multinacionals i cremat les escombraries de l’Ajuntament i a més tots els que manifestaven en les manis alternatives.

    Les multinacionals amb vitrines trencades han fet ràpidament reclamacions inflades de danys per a ser indemnitzats milionariament, es a dir, segueixen robant. Aquests lladregots només saben robar, a costa del poble.

    Violació del dret de reunió i manifestació.

    Fou un abús intolerable i violació del dret de reunió i manifestació el fet que en Saura ens enviés els mossos agressivament als que estàvem pacíficament reunits a la plaça Catalunya al migdia del dia 29-S. En Saura va cometre el delicte al llençar els mossos a desallotjar sense ordre judicial als moviments socials instal·lats al banc de crèdit. Delicte amplificat ja que ho va cometre amb premeditació i amb mentides criminals.

    I el que no és normal que desallotgi a tota la plaça Catalunya tractgant-nos com si fóssim criminals, quan estavavm tranquilament reunits a la Plaça de Catalunya. . El món al revés!

    Tampoc té cap lògica que un cop ocupat violentament , salvatgement i controlats els quatre joves innocents que estaven dintre, enlloc de buscar explosius, bengales, còctels molotov inexistents al banc, per suposat, el primer que fan és treure la pancarta, violant així un dret d’expressió dels moviments socials, que res tenien a veure amb les paranoiques acusacions de’n Saura.

    Els quatre militants que estaven dintre, l’únic que feien era informar de la repressió policial, de les detencions policials, informar-nos que a Sants els mossos havien apallissat i estovat de mala manera a un nombrós grup de manifestants. Però , segons les suposicions i deliris paranoics de’n Saura estaven allà tancats coordinant les accions violentes. De fet les acusacions són encara més estrambòtiques i recargolades: sortien del banc i anaven a fer accions violentes i tornaven al banc, tancat amb cadenes, a refugiar-se.

    En Saura , aprofita la crema misteriosa d’un cotxe de la urbana per acusar als okupes i decidir el desallotjament il·legal amb l’excusa que allà hi estaven amagats els dos autors encaputxats! Mentides, calumnies, desinformació criminal ja que utilitzen aquestes mentides per violar el dret d’expressió, de reunió i manifestació i de fer vaga, dels milers de persones que estàvem a la plaça de Catalunya i per ocupar-se il·legalment un edifici i treure la pancarta que deia quatre veritats: .

    Els banquers ens asfixien

    La patronal ens explota

    Els polítics ens enganyen

    CCOO i UGT ens venen

    Què és un cotxe cremat davant les lleis criminals que retallen drets, llibertats i les vides de milions de treballadors?

    Els quatre rics que imposen les lleis neolliberals que asfixien als treballadors són els que diuen i propaguen que “els vandàlics són els que manifesten contra el sistema capitalista”. I les putes del poder ho repeteixen com llores.

    Per què varen treure ràpidament la pancarta si el que buscaven eren els que cremaven escombraries i els autors de l’incendi del cotxe?

    S’ha de tenir molt poc cervell per acusar de violents els que exhibien una intel·ligent pancarta i distribuïen informació i revistes gratis.

    El cotxe cremat, una provocació policial.

    El miserable Saura ni sap mentir. És absurd que els dos encaputxats que varen cremar el cotxe, tan si eren policies com antisistema, se’n anessin al banc de crèdit okupat a refugiar-se, que estava tancat i barrat aquest dia, amb policia secreta i fotògrafs per tots cantons, sobretot a l’entrada.

    Els que varen cremar el cotxe, dos encaputxats, fossin policies o antisistema, sabien que l’ultim lloc per amagar-se era el banc ocupat pels moviments socials. Tots sabien que el banc ocupat molestava perquè estava subvertint creativament la vaga general, i possibilitava a molts d’anar a manifestar al marge de la desfilada pactada de CCOO i UGT. També creiem que qualsevol matinada els esbirros del Saura, amb permisos o sense, desallotjarien violentament als joves i pacific militants, i traurien ràpidament la pancarta que senyalava quatre veritats:

    els banquers ens roben

    la patronal ens explota

    els polítics ens menteixen,

    els dirigents de CCOO ens venen

    Però no ens pensàvem que ho fessin en plena vaga i amb la plaça de Catalunya plena de manifestants. Això és ja desesperació, molta fanfarroneria i ganes de comportar-se com un pardonavides o sherif de l’Uest.

    Si els autorsde la crema del cotxe haguessin sigut manifestants, no haurien anat a refudiar-se al banc barrat, envoltat de policies per a donar l’excusa al Saura de desallotjar-lo, el fet més fotografiat del 29-S de Barcelona, censurat pels mitjans d’aquí, com en el franquisme, i reproduït a l’estranger.

    La versió del Saura és irreal, absurda i fantasmagòrica. En qualsevol país civilitzat li feria presentar les proves de les mentides i calumnies davant la justícia i als ciutadans. Però aquí és el revés, el jutge ara ha canviat d’opinió, i ha obert diligències penals contra els ocupants, que diu no coneix, però que en Saura ja sap que varen participar a les accions violentes sense coneixer-los. I la justícia s’oblida del desallotjament il·legal! Aquesta impunitat és l’origen de futurs crims, de futures il·legalitats, de més provocacions policials en les pròximes vagues.

    Mentides, distorsió i falsificació dels fets.

    Quina credibilitat tenen els mitjans corporatius que se la passen justificant el terrorisme dels EUA i d’Israel, que donen suport a les guerres terroristes d’ocupació de pobles rics en matèries primeres, que amenacen amb armament nuclear, que malgasten milers de milions amb armes, i amb fomentar l’industria de guerra, que donen suport als partits corruptes i que titllen de terroristes als joves rebels, farts de tanta injustícia, quan trenquen uns vidres de multinacionals?

    Quina credibilitat té el Saura quan afirma públicament que els estaven reunits al banc de Crèdit es dedicaven a complotar contra els mossos, que el banc era centre d’operacions contra els mossos, i altres bajanades, mentides, calumnies criminals, que ni cal enumerar. Les dues vegades que he estat dintre el banc, una hi havia una reunió de moviments socials i l’altre una xerrada sobre cooperativisme. Les mentides de’n Saura i dels mitjans que ho reprodueixen són calumnies criminals. I el pitjor, en base als seus propis deliris, es permet desallotjar il·legalment el banc i tota la plaça Catalunya. Sabem que en Saura és un mosso més del quatre rics mafiosos que ens governen. No es creguin que som il·lusos!

    Desallotjament de la plaça Catalunya.

    Els que estàvem a la plaça tranquil·lament gaudint d’un dia assolellat i primaveral, comentant la pancarta artísticament ben posada o qualsevol altre cosa publica, varem haver de presenciar com els mossos irrompien a patates i cops de porra, i com aquestes besties tiraven violentament una taula amb llibres revistes, papers octavetes i butlletins informatius amb coces, patates i cops de porra. . Es molt desagradable pels que estimem els llibres veure com unes besties tiren per terra violentament,inesperadament a cops de coces i a cops de porra a les revistes, diaris que explicàvem les misèries dels que ens governen; que en Saura sap perfectament:

    Els banques ens roben

    la patronal ens explota

    els polítics ens menteixen

    els de CCOO i UGT ens venen

    Varem haver de córrer perquè els besties armades i amb les porres aixecades ens perseguien i donaven cops als que no es movien. Ens varen fer fora de la plaça de Catalunya. Jo als meus 59 anys, i massa gras, no tinc perquè córrer, en un dia de vaga general, al igual que altres companys de l’ateneu, de la CGT, CNT de més edat i tot. Ens varen violar el drets de reunió i manifestació a tots, als joves, dones, homes, treballadors, estudiants, aturats. Els únics que no molestaven eren als turistes. Així demostren que els carrers de Barcelona són pels turistes i la burgesia catalana que fa negocis amb els turistes.

    El pitjor és que aquestes pràctiques terroristes han estat acompanyades de mentires, desinformació, i ocultació del que va passar.

    L’excusa del cotxe incendiat.

    I el que és més greu, en Saura aprofita l’excusa de la crema misteriosa d’una cotxe de la urbana per dos encaputxats misteriosos. Els que els varen veure comenten que no tenien pinta de manifestants. Els dos autors varen aconseguir cremar el cotxe amb molta facilitat davant els mateixos nassos de la policia i fotògrafs i cents de persones, com si el cotxe fos de paper.

    I el més increïble, segons podem veure en els vídeos de l’agència alternativa 29-S, els misteriosos encaputxats varen tenir temps de firmar en el cotxe el signe dels okupes i una A dels anarquistes, abans de cremar-lo. Tot això davant els nassos de la policia.

    Desprès d’aquesta extraordinària proesa d’uns suposats okupes invisibles, un es pregunta: com és que no cremen dotzenes de cotxes de la policia cada setmana, si és tan fàcil? Normalment veiem els mossos i tota mena de policies en bars i restaurants en hores de servei, i constatem que deixen els cotxes mal aparcats en qualsevol cantonada. Com és que no els cremen si s’inflamem com la gasolina?

    Sobretot si tenim en compte que la crema d’un vulgar cotxe té més importància pels Mas Mèdia que una vaga general preparada amb tres mesos i que un ridícul cotxe te més atenció mediàtica que les reivindicacions i protestes de milions de treballadors. Té més portada i ressò un insignificant cotxe cremat que la retallada als drets de milions d’obrers i la vaga de milions de treballadors. Aleshores si tan acolloneix a la burgesia la crema d’un cotxe, els dos encaputxat experts ho haurien de reproduir cada dia, o cada setmana. Com és que no s’encenen cada dia un piló de cotxes si són tan fàcils de cremar? Per lògica la policia és la mateixa un dia de vaga que un dia de cada dia, i el nostre menyspreu no varia tan si estan prenent un cafè, com engabiats en un furgó.

    Si la policia de’n den Saura no sap vigilar els seus propis cotxes en una plaça plena de cotxes de policia, com pot garantir els drets i propietats dels ciutadans? Sembla que sols serveixen per vigilar El Corte Inglés, la més fastigosa i emblemàtica multinacional de la plaça Catalunya: 4 furgons plens de bèsties vigilant els aparadors i l’entrada del Corte Ingles perquè l’elit burgesa de Barcelona aprofiti el temps de vaga per anar de compres.

    Com pot arribar a tenir tan de morró en Saura al presentar al jutge que s’havia de desallotjar l’edifici per a protegir la vida dels propi okupes, ja que l’edifici no estava en males condicions, segons ell, i no hi havia prou seguretat. Sembla tret del manual terrorista dels EUA, que diuen que ocupen països per a salvar la vida dels que massacren.

    No es pot desallotjar un edifici en un dia de vaga general i al mig dia i a la plaça de Catalunya plena de manifestants. Encara que hagués tingut el permís. . Es de sentit comú! Però el depressiu i nerviós Saura, amb les ganes de acontentar els seus amos, va fer-ho en ple dia i sense ordre judicial, acusant criminalment als companys de moviments socials de la crema del cotxe de la urbana i altres violències.

    Em deia una amiga que ven llibres a Sant Antoni, que en els països civilitzats el que es fa és negociar una sortida sense brutalitats. I no d’entrar a cops de porra i sense avisar, sense negociar, ja que les portes del Banc han estat ben obertes a qualsevol ciutadà de Barcelona tots els dies.

    Saura, per tant és culpable de provocació amb crema de cotxe policia, i de l’ocupació il·legal i violenta del Banc de Descrèdit espanyol i violació dels drets de reunió, manifestació i d’expressió al treure la pancarta que deia:

    La banca ens asfixia,

    La patronal ens explota

    Els polítics menteixen

    CCOO i UGT ens venen

    Confessió del propi Saura.

    Saura acaba de reconèixer que es va està movent desesperadament durant varis dies i pressionant els jutges per obtenir una ordre judicial sense èxit No tots els jutges són uns gossets obedients com en Saura.

    Per tant l’excusa del cotxe a l’ultima hora és una invenció. Es una mentida com una catedral quan diu que va decidir entrar il·legalment perquè suposava, es a dir, amb base a les seves suposicions, que allà es refugiaven els que feien accions violentes.

    Els cap de turc eren estrangers!

    Tota provocació policial comporta la detenció de caps de turc i d’innocent que es mengen el marró, com es sol dir. Poc desprès dels fets i a una cantonada, la policia, que no sap ni protegir els seus cotxes, va detenir tres joves que anaven acompanyats d’una historiadora italiana. A una cantonada dels fets. Ells ni sabien que s’havia cremat un cotxe. Però aquesta policia és tan solemnement inutil va detenir a tres nois estrangers de vint anys amb vestimenta okupa: un danés, un aleman i un anglès que ni tans sols parlaven les llengües d’aquí i dos d’ells acabaven d’arribar a Barcelona. Els han tingut dos dies empresonats, com tan d’altres innocents, i no els han pogut acusar de res relacionat amb el cotxe, ja que ningú s’ho hagués cregut i hi havia el testimoni de la historiadora que havia estat el matí amb ells. Tot això per dir, que aquestes provocacions terroristes d’estat, han pèssimament mal fetes. Ni tan sols saben inventar-se proves. NI reivindicacions de misteriosos okupes. Res! I detenen estrangers que acaben d’arribar!!!

    Els queda sols l’odi i els insults dels intel·lectuals prostituïts que es reprodueixen a dojo en tots els mitjans, per tal de subministrar dosis de por a les masses obedients. No sempre ha de ser ETA, cal variar les dosis: Al queda, antisistema, etc.

    Alguns intel·lectuals se’ls ha d’animar a bordar i cridar histericament contra “els antisistema”: Assassins, brètols, vàndals. D’altres més experimentats, com la Radola , ja borden sols, per això se’ls premien més generosament.

    Terrorisme d’estat?

    Segurament ens podríem preguntar si és terrorisme d’Estat. Primer caldria dir si la Generalitat és un estat, ja que el govern de la Generalitat és de riure, de pa xocat amb l’oli, una manada de corruptes que juguen a ministres i presidents, i ni tan sols poden permetre al poble que decideixi un trist referèndum. Uns polítics de fira, subsidiaris de Madrid, dels borbons, supeditats a les multinacionals. Segurament com més hi reflexionem, més ens donem compte que aquest estat és de riure sobretot en qüestió de democràcia, però no en repressió i en terrorisme, en mentides i enganys.

    En els casos de terrorisme d’estat, de provocacions policials, s’acusa ràpidament a uns cap de turc, que es troben fàcilment i es detenen. Els únics detinguts en la zona aquelles hores son uns estrangers 100% innocents de la crema del cotxe.

    Preguntes per la investigació

    Si en Saura no hi té res a veure (no rigueu), té l’obligació de saber quin és el terrorista que mana més que ell a Interior i a la Generalitat.

    L’ajudarem, tot i que ell no passa informació:

    Quin va donar l’ordre de detenir els 3 estrangers amb indumentària okupa? Els que varen donar l’ordre d’aquesta detenció arbitraria, segurament per aconseguir caps de turc, pot tenir molt a veure amb la crema del cotxe.

    Per què el cotxe va cremar com una torxa? Que diuen els experts del color del fum, del volum de les flames, i sobre els materials que es varen utilitzar per l’incendi?

    Qui li va manar al Saura d’anar a desallotjar l’edifici i treure la pancarta?

    No creiem que el desallotjament amb cotxe cremat pel mig vingui del propi Saura, del seu cervellet terrorista. Si sabéssim quins li varen manar de fer-ho, ja tindríem molt resolt l’enigma del cotxe.

    Una hipòtesi

    Si varen treure ràpidament la pancarta és que allà estaven escrits els autors que varen manar desallotjar el banc i cremar el cotxe com excusa per fer un desallotjament il·legal:

    Els autors:

    Es banquers, que ens roben

    la patronal que ens explota

    els polítics que menteixen,

    els lider sindicals que venen als obrers amb vagues pactades.

    Jo acuso en Saura

    Acuso al Saura i governants d’haver desallotjat violentament el banc de Crèdit amb homes armats, i il·legalment, i per la violació dels drets de reunió, manifestació i expressió i per les detencions arbritàries i racistes d’estrangers especialment

    Antecedents del Saura.

    Traïció al propi partit i a la comunitat educativa al permetre i facilitar l’aprovació de la LEC, una llei d’educació neolliberal imposada per les màfies riques internacionals per a des-educar els pobles.

    Es dedica a condecorar i posar medalles a militar s i policies franquistes cada cop que li ho demanen.

    S’oblida sarcàsticament dels pocs maquis, que queden vius, que varen lluitar amb les armes contra el franquisme.

    Els que varem patir presó en el franquisme, en Montilla i en Saura, ens han enviat un diploma agraint-nos la nostre contribució a la llibertat i democràcia que estem gaudint. Aquest paperot és un insult ja que nosaltres no varem lluitar per a aquesta potinera, corrupta, borbònica democràcia, ni per la llibertat que gaudeixen sols banquers, polítics, privilegiats i franquistes actualment. Es un insult i una falsedat recordar-nos públicament que varem lluitar per aquesta democràcia de merda. Lluitàvem per acabar amb el capitalisme i contra la dictadura. Fins i tot el nostre passat ens vol falsificar aquest miserable.

    Demano vagues cada setmana!

    No sols per gaudir, també per aprimar-me, que no sigui en dies de Champions per a que durin més. Els millors dies són els dilluns o divendres, per a que se’ns hi ajuntin els que els agrada fer pont.

    Txema Bofill

    1. Se me olvidó poner la traducción -bastante mala- al castellano.

      Aquí está: http://translate.google.es/translate?u=http://www.kaosenlared.net/noticia_imprimir.php?id_noticia=140042&hl=es&ie=UTF-8&sl=ca&tl=es

      El texto en catalán, sacado de aquí: http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/15303

      PD: Pongo este texto aquí por el tema de la pluralidad y tal, por lo de saber de primera mano -si no nos queremos dejar intoxicar, engañar, mangonear, etc., por las empresas (públicas y privadas) de noticias, y repetir como loros lo que cuentan o insinuan- las intenciones y argumentos de quienes se habla, y no que sólo aparezcan en tercera persona; como si sólo contaran para salir en los videos, como personajes o decorado de un show mediático, pero nunca para hablar.

  6. Lo de citar a Gary Becker queda muy culto. Sólo un pequeño problema: toda su teoría deviene inútil porque su cálculo de la tasa de descuento de la actividad delictiva está calculada linealmente y no existe plena seguridad sobre las consecuencias de la detención. Experimentos de neuroeconómica demuestran que la tasa de descuento para actividades delictivas (y para muchas otras) es exponencial, lo cual concuerda con la evidencia disponible. Si llevamos las fórmulas de Becker al absurdo, resultaría que ningún delincuente asesinaría en aquellos lugares en los que existe la pena de muerte porque, incluso con bajos niveles de detención, se elevarían al infinito los costes del asesinato. Y sin embargo los delincuentes asesinan… incluso aquellos que sólo cometen un delito en su vida.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s